We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Lluny de les teulades

by joana de diego

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      $7 USD  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Edición en digipack y diseñado por Eva Puyuelo. Su precio es de 11 euros con los gastos de envío incluidos.

    Includes unlimited streaming of Lluny de les teulades via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 20 days
    Purchasable with gift card

      $11 USD or more 

     

1.
Moixa mixeta, et xiula el Xaloc. Deixa, xiqueta, a poc a poc, a poc a poc. Mans de moixaines i feixos de boix, Bes de xarrup i de xocolata. Et xiuxiuejaven les ones del mar, Quantes xinxines sonen al teu pas? Tot és xop de nit al teu voltant, Per la xemeneia la son t'ha trobat.
2.
Had I the heavens embroidered cloths, Enwrought with golden and silver light, The blue and the dim and the dark clothes Of night and light and the half-light. I would spread the cloths under your feet: But I, beeing poor, have only my dreams; I have spread my dreams under your feet; Tread softly because you tread on my dreams.
3.
a la nit 03:06
A la nit m'assec a prop de la finestra entreoberta. Estiro els dits fins que es xopen de fosca, I n'agafo un trosset. Deso aquest trosset de nit amb els altres, Els de cada dia, els de cada nit. Són com petits tresors, Bocins de cristalls de colors, Col.lecció de petxines de la platja. Tot passa a la nit, Perquè tanco els ulls i de sobte M'enredo en els teus cabells, I tinc el teu alè a tocar de la meva boca.
4.
Ets el desordre de les petites peces que em conformen. Feia temps que ho esperava, les nits blanques, tot era tan clar. Però arribes i les lletres es barregen, Com un embarbussament en el meu nom. Així. Camines i camino i cada cop és més difícil explicar-te Que se m'enreden les paraules, embolic de fils i randes respirar. És que se'ns han esborrat les coordenades? De cop i volta tot és tan estrany. Aquí.
5.
de lluny 03:12
De lluny, de lluny, el veig tan lluny. El miro amb ulls, amb els únics ulls que tinc. Ell és lleuger, ingràvid, impàvid, serè. Planeja en cercles tan fàcilment. Cau com ho fan les fulles, A poc a poc, les bressola el vent. I jo mirant, nua a través del mirall. Ell tant alt, jo sense alè, sense poder respirar. Olors, colors, tot el que hem vist els dos. Carrers, bars i ciutats. Encara tremola el fum ataronjat Que de nit, totes les nits, ens abrigava. Però ell cau com ho fan les fulles, A poc a poc, les bressola el vent. I jo mirant, nua a través del mirall. Ell tant alt, jo sense alè, sense poder respirar.
6.
cauen 04:03
Cauen gotes de pluja. Llisquen per la finestra entelada. I no em deixen Veure el paisatge. Jo vull mullar-me A fora i beure’m l’aigua, I olorar-la. Perquè fa masses nits Que no s’hi escola el vent, o el sol, O la pluja. Aquí no hi ha cap escletxa.
7.
De vegades caminar és difícil, I no sempre creixen flors en els camins. De vegades esperem el somriure de la sort, Però ella s’amaga, però ella se’ns escapa I no es mostra. Pensem que hem pujat tan amunt, Comptant els arbres, Acaronant les pedres i demanant desitjos a totes les estrelles. Però la sort és una dama, no sempre ve quan li demanen. I ella s’amaga, i ella se’ns escapa I no es mostra. De vegades, però, De vegades és una sort. És l’única fortuna Sortir i abraçar el sol. I beure’ns la lluna.
8.
dicen 04:15
Dicen que el tiempo es infinito, Que todo el espacio se queda pequeño. Que las noches se confunden con los días y los días con las noches, En un ilógico transcurrir del tiempo. Dicen que es preciso emborracharse Del vino y de los hechos para no quedar perplejo. Pues es difícil que todo vuelva a su lugar y estar sereno, En esta exaltada claridad, En este miedo. Qué voy a hacer si te marchas. Es tan imposible volver. Somos como hojas que caen al suelo, Que irremediablemente el viento hace danzar.
9.
La ve pasar, De lunares el vestido, Los collares enredados y con todos sus rizos. Va deprisa, distraída, Bajo el sol del mediodía Va cantando melodías. ¿A dónde vas? Le pregunta despacio. Yo te veo desde lejos, Llevas flores en tus brazos pero están tristes tus ojos negros, Cristalinos, hasta el mar por tu carita se deslizaron las lágrimas Aunque tú no me lo digas. Que me sé todas tus penas, las conozco ya de antiguo, Pues el fondo de tus ojos las rebelan. Anda ven, vente conmigo, Ven aquí niña morena, Que en la palma de mis manos hay un mundo que te espera. La ve pasar, Con las flores en los brazos, Ya no vuela su vestido y se aleja por donde vino. Él la mira, la contempla, Porque ahora, ojitos negros, Ahora sus ojos brillan.
10.
Mirava les tardes des d’aquí. Sabia que l’aire és fresc, més suau lluny de les teulades Blaves, Petits bocins de la gebrada. Somiava amb un sol groc d’estiu. Escoltava el vell brogit de Les ales que el vent retallen. Ocells que marxen lluny.

about

Del disco Lluny de les teulades la crítica ha escrito:

"...Un món on es dibuixa un ventall d’emocions que ens travessa amb cançons que de vegades estan escrites amb la tendresa de qui s’aboca al bressol de la filla per conjurar totes les seues pors mentre la son fa camí per la xemeneia; i d’altres vegades estan escrites amb l’ànima descalça que canta les ferides i li aguanta la mirada a la vida. La vida que esclata als ulls negres d’una dona que passeja. La vida que et convida a emborratxar-te amb vi i a dansar amb el seu vent capritxós com les fulles caigudes dels arbres. La vida que és la sort en la pell d’una dama. La vida que és també el desordre de les lletres, un cabdell fet d’ànsia que un dia perd les coordenades igual com un altre vol beure’s la lluna.

Cançons, en definitiva, cantades amb una veu petita, una veu que amara qui l’escolta, s’obri pas entre els plecs de l’ànima, i, quasi sense voler, t’agafa de la mà perquè tanques els ulls i et deixes portar on diuen que l’aire és més suau, lluny de les teulades." (Vicent Almela, Núvol 25-06-13).

"Janis Ian, Suzanne Vega, Joni Mitchell, Meritxell Naranjo… Son nombres que le vienen a uno a la mente al escuchar este excelente disco de debut, que siembra altas expectativas de continuidad. Sin embargo, los arreglos retrotraen también el primer Sisa, el de los conciertos al aire libre en Canet, así como al jazz, al folk y a la bossa nova. De estilo amable, voz dúctil y cristalina, y cierto riesgo formal en la composición, Joana de Diego se reparte con Sergio Belloso la producción y autoría de casi todo el disco –a excepción de las letras de He wishes for clothes of heaven, prestadas de W. B. Yeats–.

(...) La hija de la cantante de tangos Elba Picó se acompaña en este LLuny de les teulades de un solvente sexteto integrado por bajo acústico, guitarra, flauta travesera, teclado y violín, además de un acordeón ocasional (Ocells que marxeu lluny). (...) La cantante se expresa en varios idioma con igual soltura –catalán, castellano, inglés, y algo de portugués en sus recitales–, jugando con la sonoridad de las palabras, estirando los versos, cambiando las tónicas y sacando provecho de las técnicas del scat y las onomatopeyas, como pone de manifiesto el primer corte, Cançó de bressol amb la lletra X. En apenas media hora de disco, abunda de manera evidente la temática amorosa (Dicen, Embarbussament, De lluny, A la nit), pero vestida con difíciles escalas de guitarra y un adecuado tono que convida a reposar un ratito el cuerpo en el sofá de casa, dejándose llevar por su voz y su música. Aderezado con un minimalista y elegante diseño gráfico no acreditado, Lluny de les teulades merece todos los laureles del éxito. Veremos si el tiempo se porta bien." (Iván Sánchez-Moreno, B!ritmos, 16-07-2013).

"El álbum debut de una artista es siempre arriesgado y más cuando lo haces como Joana de Diego que se lanza, no solo a liderar un grupo de músicos llevando la voz cantante, sino que además produce y compone los temas del mismo.
Lluny de les teulades es una propuesta intimista, de canciones que hablan de la noche, de despedidas y de pájaros que marchan lejos, lejos de los tejados. Joana de Diego demuestra firmeza cantando Jazz bajo un velo de música Folk que aporta los acordes de la guitarra acústica. El trabajo recoge un total de 10 temas, la primera producción de la discográfica Sota la palmera. Canciones susurradas en catalán, castellano y una en inglés.
De siempre la música ha sido un viaje a las emociones y el que propone Joana de Diego es uno que nos llevará a pensar, relajar y dejar volar nuestra mente." (Bouman, Underbrain, 12-08-2013).

"Con la palabra como vehículo, la música de Joana de Diego se fundamenta en la bella musicalidad que le conceden instrumentos como el violín en temas como 'Embarbussament' o 'No creixen flors en els camins', la flauta travesera ('He wishes for clothes of heaven') o el acordeón ('Ocells que marxen lluny)'. Un álbum que se aleja bastante del pop para, a través de un enfoque vocal pausado y suaves rasgueos de guitarra, elaborar un trabajo donde la libertad compositiva es lo primordial.
Con una voz algo nasal, dulce falsete y de tendencia a romperse, esta acaba convertida en un instrumento musical más gracias a las constantes improvisaciones vocales. Un estilo vocal muy personal y con el que, a pesar de querer hacer un álbum con canciones de autor, da muestras de seguir estando profundamente influenciada por la música jazz.
'Lluny de les teulades' presenta letras densamente metafóricas y melodías vocales complejas en contrapunto a sus armonías evocadoras. Un primer trabajo de estudio diverso, imaginativo e íntegro." (Musicaldiacat, 14-11-2013)

credits

released August 13, 2013

Sota la palmera 2013.
Disco grabado, mezclado y masterizado por Pep Lladó en Sota la Palmera estudi de gravació, en Dosrius, Barcelona, los días 2,3,4 y 5 de enero de 2012. Producido por Joana de Diego, Sergio Bellsoso y Pep Lladó.

license

all rights reserved

tags

about

joana de diego Barcelona, Spain

Joana de Diego es cantante y autora. Compone sus propias canciones que parten del folk y la música acústica, con influencias jazzísticas, mediterráneas y de otras músicas. Su trabajo es intimista, personal y diferente.
Como cantautora tiene publicados dos discos, Lluny de les teulades (Sota la Palmera, 2013) y Timbla (Satélite K 2018). Este último es un pequeño homenaje a su madre, Elba Picó.
... more

contact / help

Contact joana de diego

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like joana de diego, you may also like: